Els materials de construcció formen l’estructura i l’envolvent dels nostres edificis, ens donen protecció i aïllament enfront de les agressions externes. L’edifici és la nostra “tercera pell”, per tant, és molt important que coneguem la seva incidència sobre la nostra salut. També hem de ser conscients de l’impacte mediambiental que comporten. En bioconstrucció intentarem utilitzar en la mesura que sigui possible materials sans i sostenibles.
MATERIALS SANS
- Transpirables: Han de tenir bones propietats de transpiració, la vivenda necessita respirar i hem d’evitar els materials amb porus tancat.
- Higroscòpics: Han de tenir la capacitat d’absorbir o cedir ràpidament l’aigua de l’ambient que els envolta, és a dir, han de regular bé la humitat.
- Saludables: Han d’estar lliures de contaminants i substàncies tòxiques, no han de produir radiacions elevades, ni càrregues elèctrostàtiques ni han d’emetre camps elèctrics perjudicials per la nostra salut.
- Tèrmics: Han de tenir bones propietats tèrmiques, ja sigui com a aïllants tèrmics, com a acumuladors o com a massa d’inèrcia tèrmica.
MATERIALS SOSTENIBLES
- Mínim impacte ambiental: L’obtenció, transformació, transport o utilització dels materials ha d’implicar la mínima despesa energètica possible, a més de no suposar un expoli o atemptat ecològic del medi ambient.
- No contaminants: Tant en la seva fabricació, com en la seva utilització o eliminació, els materials no han de ser contaminants de l’entorn.
- Disponibilitat local: La utilització de materials del lloc evita la contaminació i la despesa energètica que comporta el seu transport, a més de fomentar l’ocupació local i ajudar a mantenir els oficis tradicionals.
- Reutilitzables: Qualsevol material ha de ser en certa mesura reciclable i reutilitzable, per tal de minimitzar els residus generats durant la construcció, al llarg de la vida útil de la vivenda, i durant el procés de la seva demolició.
Exemples de materials sans i sostenibles són: