Projecte actualment en construcció.

Tot i no semblar-ho es tracta d’una vivenda unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i planta pis. Ha estat projectada amb col.laboració amb el mestre fuster artesà Jordi Ribas, sense la seva gran implicació aquest projecte no seria una realitat. Pensat des de l’inici amb criteris de bioconstrucció i sostenibilitat, la formalització del projecte es va anar materialitzant creant formes orgàniques, cercant la bona orientació, les vistes i la optimització dels espais interiors. S’ha projectat la vivenda enganxada a la mitgera a nord, amb un porxo a façana i amb un pati a sud que pràcticament envolta tota la vivenda. D’aquesta manera aconseguim que la circulació d’aire i l’entrada de llum siguin molt superiors a qualsevol altra vivenda entre mitgeres i que, pràcticament, s’aconsegueixin les prestacions d’una vivenda aïllada.

La façana principal que dóna al carrer té un accés per vehicles i un accés peatonal. Ambdós donen a una porxo previ a l’entrada a la casa, que s’usarà com a cotxeria. Una vegada hem entrat dins la vivenda pròpiament dita trobam l’espai principal de la casa: la sala-cuina-menjador, en ell la xemeneia és el pilar central, des d’on surten totes les bigues en forma radial, com un arbre que cobreix totes les estances. En l’arquitectura orgànica el sostre es considera un element de gran importància, i a més de la seva funció de coberta, se li otorga una funció protectora i acollidora, un factor que ha de ser capaç d’imprimir harmonia a tot l’ambient.

Pel que fa a la distribució, en planta baixa trobam, com hem dit, la sala-cuina-menjador, i també dues habitacions, un bany, la bugaderia i l’escala que comunica amb la planta pis. Aquesta escala és de fusta i està oberta a l’espai principal de la vivenda. A la planta pis trobam un petit distribuïdor que dóna accés a un bany, una habitació i a la terrassa exterior, que es planteja com un solarium-mirador des d’on podem veure el Montferrutx i el mar.

CRITERIS DE BIOCONSTRUCCIÓ

1. UBICACIÓ ADEQUADA: Abans de començar el projecte es va realitzar un estudi geobiològic en el solar on s’havia de construir la vivenda, per tal de determinar les zones geopatògenes. Es va trobar una vena d’aigua i una xemeneia tel·lúrica. També es van situar les malles Hartman i les línees Curry; tot això es va tenir en compte des d’un principi de manera que s’han projectat les habitacions i la situació dels llits evitant aquest punts.

2. BONA ORIENTACIÓ: La vivenda s’obri a sud, intentar aprofitar al màxim el sol d’hivern. A l’estiu s’utilitzen els porticons massissos de fusta amb una part de persiana graduable per protegir-se del sol. La col·locació de les obertures permet la ventilació creuada a l’estiu per refrescar l’interior de la vivenda.

3. GESTIÓ DE L’ENERGIA: L’edifici no requereix cap sistema de refrigeració, ja que funciona de manera passiva, servint-se únicament de la gran inèrcia tèrmica dels murs, d’un bon aïllament i d’un ús adequat de les persianes. I el sistema de calefacció que utilitza es serveix d’energies renovables, ja que consisteix en un sistema de terra radiant amb acumulador escalfat per quatre plaques solars i reforçat únicament amb una caldera de biomassa, que també dóna l’aigua calenta sanitària.

4. BON ÚS DELS MATERIALS: Les façanes són de 30 cm de blocs de morter amb àrid d’arlita i tant el revestiment interior com l’exterior s’han realitzat en base de calç. Els aïllaments són de suro natural, les bigues són de fusta de nord reciclades i els forjats són de fusta per minimitzar l’ús del formigó. La instal·lació de fontaneria s’ha realitzat amb tubs de PE i no de PVC i la instal·lació elèctrica s’ha realitzat amb passatubs de PE també, amb el cablejat lliure d’halògens. A les habitacions s’han col·locat desconnectadors per evitar la contaminació electromagnètica durant les hores de descans.

5. GESTIÓ DE L’AIGUA: Les aigües grises es recullen i reciclen amb una petita depuradora, després s’utilitzen per alimentar les cisternes dels WC i per al reg del jardí. L’aigua de pluja també es recull i s’emmagatzema dins un dipòsit enterrat per després poder-se utlitzar, tant per aigua potable com per les necessitats de la vivenda.