Molta gent quan ha de fer obra i pensa en l’arquitecte el veu com algú que cobra molt, que només posa problemes i que fa que la construcció sigui encara més cara. La realitat és totalment diferent: un bon arquitecte és el millor aliat del promotor per tal de que l’obra es faci amb qualitat i que el pressupost no es desbordi. És recomanable demanar l’opinió a qualque conegut o amic abans de decidir-se per un tècnic o un altre. Un cop triat l’arquitecte és convenient demanar-li un pressupost d’honoraris i que comenci a fer algun croquis per tal de veure si hi ha bones sensacions entre arquitecte i promotors, i de saber realment on ens ficam econòmicament parlant. En aquesta fase encara sóm a temps a canviar si veim que no ens entenem.
És feina del projectista realitzar els plànols, el projecte, presentar la sol.licitud per a la llicència d’obra i dur la direcció d’óbra. Un arquitecte competent, des de la redacció dels plànols fins a l’execució de l’obra cerca les sol.lucions per adaptar el projecte a les necessitats del propietari, a les condicions de l’entorn i a la normativa urbanística.
Hi ha decisions, que suposen un pes econòmic, que no es prenen fins que l’obra està apunt de començar o durant el transcurs de les obres. És important que l’arquitecte tengui un bon nivell tècnic i pugui discutir amb arguments de pes amb els constructors i diferents industrials que intervenen a l’obra. Per això, la presència freqüent in situ i un contacte permanent amb els industrials són condicions imprescindibles.
La planificació és un factor decisiu per controlar les despeses de forma eficient; ha d’estar present des del començament de la fase de projecte fins a la finalització de les obres. És recomanable que el promotor dugui un “bloc de notes” on vagui apuntant tots els dubtes que tengui, els industrials a contractar, els materials a triar, les decisions a prendre i que dugui sobre tot un control exhaustiu del pressupostos i de les despeses reals.
Així i tot està clar que tots sóm humans i que ens podem equivocar, a més dels imprevistos que normalment acaben sortint a una obra.
[…] El que voldria que quedàs clar és que s’ha de tenir una visió integral de l’edifici i que la sol.lució no és només canviar la caldera o la il.luminació. Si un edifici no té aïllament i l’energia que gasta se’n và per les parets a encalentir el carrer, per molt eficient que sigui la caldera seguiràs tirant energia al carrer. S’ha d’atacar el problema d’arrel, és a dir, reduir la demanda, com? Millorant l’envolvent tèrmica de l’edifici i la protecció solar de les obertures. És més rentable invertir en sistemes passius que et duraran 50 anys que no en sistemes actius que en 5 anys els hauràs de tornar a canviar, encara que a curt plaç siguin més cars els primers. Si tens una instal.lació mínimament bona, però l’edifici està molt bén aïllat amb molt poc consum et bastarà per encalentir-ho o referdar-lo. Tampoc no vull dir que no s’haguin de millorar les instal.lacions, si no que s’ha d’estudiar tot l’edifici en el seu conjunt per optimitzar la inversió més adeqüada a realitzar. Per acabar, només dir que el tècnic que té aquesta visió global de l’edificació i les instal.lacions és un Arquitecte. […]