Si cercam comparatives veurem que totes les marques d’electrodomèstics donen com a guanyadora la placa d’inducció, perquè escalfa més ràpid i perquè és més fàcil de netejar, i és vera, però també hem de mirar l’energia que consumeix cada una i quan ens costa.
Aquí tenim una taula que ens ajudarà a comparar. Per escalfar 1,5 litres d’aigua necessitam:
| TEMPS (min) | ENERGIA (kWh) | PREU (€) | |
| INDUCCIÓ | 6 | 0,19 | 0,04 |
| VITROCERÀMICA | 9,5 | 0,21 | 0,045 |
| GAS | 11 | 0,29 | 0,038 (gas butà) 0,015 (gas ciutat) |
El que ens mostra la taula és que tot i escalfar més ràpid la cuina d’inducció ens acaba sortint més cara que la de gas, a causa de l’alt preu de l’electricitat. Per això amb la d’inducció escalfar 1,5 l d’aigua ens costa 4 cèntims i amb la de gas gastam una mica menys, 3,8 cèntims. I, tenint en compte, que ara s’està començant a extendre l’ús del gas canalitzat (gas ciutat), aquest preu es reduiria fins a 1,5 cèntims. En definitiva, si miram l’aspecte econòmic segueix sortint més rentable la cuina tradicional de gas.
Per altra part, si el que cercam és reduir les emissions de CO2 fins el moment la millor opció segueix essent la cuina de gas. Aquesta comparativa ens ho mostra:
Emissions de CO2 per generar 1 kWh:
– 360 g CO2/kWh en una vitroceràmica per inducció
– 450 g CO2/kWh en una vitroceràmica convencional
– 200 g CO2/kWh en una cuina de gas
En el cas de la cuina de gas es comptabilitzen les emissions de cremar de forma directa el gas a les cuines, en canvi, en les cuines elèctriques el que comptabilitzam és el CO2 generat de mitja pel conjunt de centrals elèctriques utilitzades a l’Estat per generar l’electricitat amb la que produir el calor necessari per escalfar.
Això podria canviar si l’electricitat del país es produís augmentant la participació de les energies renovables, fent que pogués arribar a ser més sostenible cuinar amb inducció que amb gas.
Un altre factor que hem de tenir en compte a l’hora d’escollir la nostra cuina és que tant les d’inducció com les vitroceràmiques generen camps magnètics. En el cas de les primeres sobretot ja que poden arribar a 8000 nT (nanoteslas), superant els límits establerts per l’ICNIRP (Comissió Internacional per Radiacions No Ionitzants) que se situen damunt els 300 nT. Per tant, haurem d’anar amb compte durant l’embaràs i evitar que els infants s’hi acostin mentre s’estiguin utilitzant.