DEFINICIÓ: La tàpia és una tècnica que consisteix en construir murs amb terra argilosa humida, compactada a cops i utilitzant un encofrat de fusta lliscant per contenir-la, anomenat tapial. En el procés es van col·locant dues planxes de fusta paral·leles dins les que s’aboquen entre 10 i 15 cm de terra que després es premsen, seguidament es fa lliscar l’encofrat per continuar amb el mur i una vegada acabat es deixa assecar a l’aire lliure. Les construccions amb tapial poden arribar a una alçada de 3 plantes amb murs d’uns 50 cm de gruix.
ORIGEN: L’època i el lloc exactes on es va començar a utilitzar el tapial són desconeguts, però amb quasi tota certesa fou durant el Neolític a la regió xinesa recorreguda pel riu Huang Ho fa uns 5000 anys. Les grans muralles xineses construïdes fa 2000 anys utilitzaven aquesta tècnica, que també fou molt utilitzada pels romans.
CARACTERÍSTIQUES:
– Gran inèrcia tèrmica: La tàpia no és un bon aïllant tèrmic, però el seu gruix li proporciona una gran inèrcia tèrmica, això fa que aquest tipus de construccions mantenguin a l’interior una temperatura constant, ajustada a la mitja diària de la temperatura exterior.
– Bon aïllant acústic: Les construccions amb terra crua queden més aïllades del renou exterior i, a més, proporcionen un interior més silenciós i agradable ja que les superfícies rugoses son més absorbents acústicament.
– Transpirable i higroscòpic: La terra és un material excel·lent pel que fa a l’intercanvi d’humitat interior-exterior, això proporciona interiors més saludables.
– Baix impacte ambiental: La tàpia sol utilitzar terra del propi lloc, per tant, el cost i la despesa energètica de fabricació i transport del material són mínims, no requereix transformació i és 100% reciclable.
– Resistent al foc: La naturalesa físico-química de la terra crua presenta una gran estabilitat i resistència al foc, en aquest aspecte és clarament superior a l’acer o el maó.
– Sensible a agents externs: Aquest tipus de construcció s’ha de protegir de l’aigua de pluja i de la humitat del terreny, això es pot aconseguir revestint els murs amb morters de calç, col·locant grans ràfecs a les cobertes i aixecant els murs sobre un sòcol de pedra.
EXEMPLES: Com hem dit, la Gran Muralla Xinesa està feta en gran part amb aquesta tècnica, pel que fa a la cultura hispana un dels edificis més significatius és l’Alhambra de Granada. També són especialment famoses les arquitectures amb tàpia de Iran, Iemen i Marroc.