El passat dimarts vàrem assistir a la jornada tècnica comercial Patologies de les humitats estructurals en l’edificació que organitzaven el COAIB i l’empresa Murprotec, impartida per l’arquitecte Ricardo Cañada, especialista en rehabilitació integral d’edificis.
Aquesta jornada tenia com a objectiu abordar els tipus més freqüents d’humitat estructural en l’edificació: condensació, filtracions laterals i capil·laritat. Explicant els perills de cada patologia, la seva procedència i possibles solucions definitives.
Abans de passar a explicar els diferents tipus d’humitat que podem trobar, hi ha tres coses que hem de tenir molt presents:
– Una patologia deguda a la humitat apareix quan tenim aigua en excés en un element que no està preparat per això i, a més, aquesta aigua s’oxigena. L’aigua ha d’estar en contacte amb oxigen per degradar l’element constructiu, si tenim un element constantment dins aigua, però aquesta aigua no s’oxigena, l’element no es deteriorarà.
– No sempre coincideix el punt on apareix la patologia amb el lloc on s’origina.
– Les humitats són un dels màxims motius de deteriorament dels edificis.
Dit això, podem diferenciar els tipus d’humitats segons el lloc on s’originen:
1. ORIGEN INTERIOR:
– Fugues d’instal·lacions: les humitats causades per fugues en instal·lacions de fontaneria, calefacció i climatització normalment es manifestaran com a taques puntuals.
– Condensacions: les humitats causades per condensacions es manifestaran amb l’aparició de floridures, sobretot en els paraments més freds. Això ens indica que hi ha un excés de vapor d’aigua a l’atmosfera, per tant, la solució serà reduir la humitat de l’ambient, ja sigui ventilant o utilitzant sistemes de ventilació mecànica, i a la vegada, reduïr els ponts tèrmics a l’interior de la vivenda. És molt important en aquests casos, no cometre l’error d’utilitzar pintures antihumitat, càmares o recobriments damunt aquestes humitats, ja que tapam la manifestació del problema, però el problema segueix existint.
2. ORIGEN EXTERIOR:
– Empentes horitzontals: les humitats causades per empentes horitzontals normalment apareixen en soterranis, on es filtra aigua del terreny lateralment. En aquests casos, les solucions poden diverses, des de fer una sèquia (si és possible) per l’exterior i col·locar un drenatge perimetral, passant per l’electrosmosi, que canvia la càrrega electrostàtica del mur, fins a l’encubat multicapa acompanyat de l’injecció de resines siliconades, que és la millor solució quan no podem actuar des de l’exterior, com és el cas dels edificis entre mitgeres.
– Empentes verticals ascendents: aquestes humitats es produeixen perquè l’aigua puja per capil·laritat a través dels elements constructius, normalment aquells que estan en contacte amb el terreny, com fonaments i murs de soterrani. Són especialment perilloses, ja que aquesta aigua del terreny va carregada de sals, nitrats, etc. que poden deteriorar encara més l’element constructiu. Les solucions en aquest cas poden ser l’electrosmosi altra vegada o l’injecció de resines siliconades, que faran que l’aigua no ascendeixi més amunt.
– Empentes verticals descendents: aquest tipus d’humitat es manifesta en forma de goteres, però és molt important no confondre-la amb una humitat causada per una fuga en una instal·lació, ja que la manifestació pot ser similar.
En definitiva, les humitats poden tenir molts orígens, moltes manifestacions i moltes solucions, per això, és important que un professional assessori sobre l’aparició d’aquestes humitats, escollint la millor solució i evitant que el problema pugui empitjorar enlloc de millorar.