L’espai que ens envolta pot influir en el nostre estat d’ànim? Hi pot haver espais que ens facin estar més concentrats i millorin el nostre rendiment? Ens podem curar d’una malaltia dins un espai dissenyat amb aquest fi? Com es veu afectat el nostre cervell per l’espai físic que habitam?
Totes aquestes preguntes són les que intenta resoldre la Neuroarquitectura, una corrent dins l’arquitectura que, tot i no ser nova, s’ha consolidat en els darrers anys amb la creació fa una dècada de l’Acadèmia de Neurociència per a l’Arquitectura (ANFA).
Des de sempre l’arquitectura ha tengut en compte la influència dels espais sobre la nostra psique, l’Arquitectura Sagrada, per exemple, atribueix significats simbòlics i sagrats a certes relacions i formes geomètriques, o l’Arquitectura Panòptica, pròpia de les presons, que consisteix en induir en el pres una sensació d’estar permanentment vigilat i garantir així el funcionament del poder.
La Neuroarquitectura però, vol aclarir quina influència té l’espai que habitam en la nostra salut física i mental, no des d’un punt de vista únicament intuitiu, sinó investigant quins efectes específics tenen els espais sobre determinats processos cerebrals com puguin ser la memòria, l’emoció, l’estrés, la concentració, els pensaments que generam, etc. És anar una passa més enllà del simple pensament que els colors i les formes d’un espai poden afectar al nostre estat d’ànim.
Amb els coneixements actuals que es tenen sobre el funcionament del nostre cervell i amb els estudis i investigacions que es duen a terme en aquest sentit la Neuroarquitectura es pot convertir, en les pròximes dècades, en una tendència decisiva en la nostra futura relació amb els espais i també en la creació dels mateixos.
D’aquesta manera podríem arribar a projectar espais que facilitin l’aprenentatge i la concentració (per a escoles, universitats…), o altres que afavoreixin la creativitat (per tallers artístics per exemple) o, fins i tot, espais que millorin la nostra salut (per a llocs destinats a la sanació com puguin ser hospitals, residències, etc.).
En aquest sentit, hi ha estudis que demostren que els elements amb punxes i les arestes provoquen una reacció automàtica de percepció de perill en el nostre cervell, concretament a l’amígdala, que és la que executa una resposta ràpida de tot el nostre cos que el duu a allunyar-se de possibles amenaces.
La Casa Fina és un projecte pensat i desenvolupat amb aquests principis, per això, tota la seva geometria està basada en formes corbes, evitant al màxim les arestes.
Aquí podeu veure alguns vídeos de com s’ha construït aquesta vivenda.