Biomimesi

Com la pròpia paraula ens indica bio=vida i mimesi=imitar, la biomimesi és la ciència que utilitza la naturalesa com a font d’inspiració per aplicar-la a sistemes, processos i elements propis de les persones, és a dir, cerca en la natura la resposta i les solucions als problemes humans.
 
La naturalesa és l’únic model que ha perdurat durant milions d’anys, ni nosaltres amb tota la nostra tecnologia som capaços de millorar la varietat i riquesa d’elements, substàncies i models que ella crea. És el millor model d’una economia sostenible i d’alta rendibilitat.
 
Per tant, és lògic pensar que si imitam els processos que es duen a terme a la natura, l’armonia entre els dissenys humans i els naturals millorarà, augmentant la qualitat de vida de la humanitat i reduint l’impacte de les nostres actuacions sobre l’entorn que ens envolta. Els nostres sistemes estaran subordinats a l’entorn que ens envolta i no al contrari.
 
Com diu la científica Janine Benyus, pionera en l’estudi d’aquesta ciència i autora del llibre Biomimicry: Innovation Inspired by Nature, els recursos de que disposam no són infinits, per tant, el que hem de fer és cercar en la natura la manera de reduir el consum de combustibles fòssils i utilitzar la mínima quantitat d’energia possible. La naturalesa és el major laboratori de química que existeix i, en ell, no s’han d’utilitzar marcaretes ni ulleres protectores, perquè a diferència de les nostres tecnologies no genera residus perjudicials ni tòxics pel medi ambient.
 
Aquesta ciència és aplicable a molts d’àmbits, entre ells l’arquitectura. Un exemple molt conegut on s’ha aplicat la biomimesi o biomimètica és a l’Eastgate Centre a Harare, Zimbabue. Aquest complexe d’oficines es manté a una temperatura constant i refrigerada tot l’any sense necessitat d’aire condicionat i només utilitza un 10% de l’energia que utilitzaria un edifici de les seves dimensions. Això s’ha aconseguit emulant l’estructura d’un termiter de l’Àfrica Subsahariana, ja que en ells els tèrmits aconsegueixen mantenir una temperatura i humitat interiors constants, quan a l’exterior la diferència de temperatura pot oscil·lar entre 3°C i 42°C.
 
Aquests termiters funcionen amb els principis bàsics de la termoregulació, estan orientats nord-sud i tenen una forma similiar a una xemeneia, de manera que l’aire calent surt per la part de dalt i l’aire fred entra per la part d’abaix a través dels conductes subterranis que excaven els tèrmits. Aplicant aquest principi a l’edifici s’ha aconseguit que es refrigeri de manera passiva, sense necessitat de refrigeració artificial, i això significa un estalvi energètic enorme.