Divendres passat, dia 17 d’abril, vàrem assistir a un curs monogràfic sobre calç organitzat per l’Associació de Bioconstrucció a les Illes Balears (ABIB) i impartit per Monika Brümmer.
Aquesta arquitecta alemanya, experta en rehabilitació de vivendes i restauració d’edificis històrics, és la creadora del Cannabric, un bloc de terra comprimida mesclat amb cànem que es fabrica a Guadix (Granada) des de l’any 1999. Aquest bloc s’utilitza en murs de càrrega i té unes grans prestacions tèrmiques, acústiques i bioclimàtiques, a més, la seva producció deixa una petjada de carboni negativa.
Abans d’entrar dins el monogràfic de calç pròpiament dit, vàrem fer una petita introducció parlant de tots els tipus de conglomerants naturals de que disposam:
– ARGILA
– GUIX
– CALÇ AÈREA
– CALÇ HIDRÀULICA
– CIMENT NATURAL
D’aquests cinc conglomerants el que implica menys consum d’energia és l’argila, ja que és l’únic que no s’ha de coure, els altres es couen a diferents temperatures, que poden oscil·lar entre els 130ºC del guix i els 1000ºC de la calç. Respecte al ciment hem de dir que és el conglomerant menys recomanable, ja que és el que presenta més resistència en un primer moment, però és l’únic que perd resistència amb el temps.
Pel que fa a les prestacions de cada un hem de dir que la terra crua, el guix i la calç tenen una sèrie d’avantatges com són: una alta disponibilitat, en podem trobar pràcticament a qualsevol part del món, són molt polivalents en quant a les seves aplicacions, no són tòxics, creen ambients saludables i higiènics, tenen una alta plasticitat, un bon comportament tèrmic, acústic i davant el foc i, a més, son conglomerant econòmics i ecològics.
També hi ha alguns inconvenients que hem de tenir en compte, tant la terra crua com el guix són solubles a l’aigua, per tant, si els utilitzam en interiors no tendrem cap problema, però en exteriors s’hauran de protegir, per això, en aquest cas, serà millor utilitzar la calç com a conglomerant, que és resistent a la intempèrie i té una alta durabilitat. Una cosa important i que hem de tenir en compte en l’aplicació de la calç és que en estat fresc és càustica i haurem de prendre precaucions.
Ja parlant més específicament de la calç hem de dir que tenim dos tipus de calç, aèrea o hidràulica. La calç aèrea es pot presentar en pasta o en pols, és millor utilitzar-la en pasta perquè carbonata més ràpidament i, per tant, amb menys temps tenim més resistència. També és important saber que la calç aèrea és més transpirable i més refrigerant a l’estiu que la calç hidràulica, per tant, és millor per revestiments exteriors.
Els criteris a seguir en l’aplicació de la calç són:
– Bona dosificació en relació a l’aigua aglomerant.
– Humidificar la mamposteria abans de l’aplicació.
– Evitar els assecats ràpids en temps calorosos (ha d’estar en ombra i s’ha d’humidificar les primeres 72 hores)
– Evitar temperatures extremes, ni inferiors a 3ºC ni superiors a 30ºC.
– Evitar ambients agressius i aigües no potables.