Els passats dies 21 i 22 de maig es va celebrar a Barcelona el III Congrés d’Arquitectura i Salut al qual vam poder assistir. Estava organitzat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’Associació d’Estudis Geobiològics (GEA), Bioarquitectura Mediterrània (BAM) i l’Agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat (AUS).
El Congrés estava dividit en quatre taules:
Taula 1: Sostenibilitat i salut. Eficiència energètica i espais saludables.
En aquesta taula es va parlar sobre la quantitat de problemes comuns que fan que tenguem una mala qualitat de l’ambient interior dels nostres edificis: problemes de ventilació per una falta de manteniment o per un mal ús de les instal·lacions, problemes de contaminació fúngica per falta de control de la humitat, presència d’asbest en edificis, presència de components orgànics volàtils (COV’s), problemes de legionel·la, etc.
Passam un 90% de nostre temps a l’interior dels edificis, per tant, controlar els diferents elements de l’ambient interior (aire, temperatura, humitat i electroclima) és importantíssim. Un bon ambient interior ens aportarà salut, tant física com psíquica, benestar, ens enfortirà el sistema immunitari, tendrem una bona respiració, una bona aportació d’oxigen, entre moltes altres coses.
Taula 2: La divulgació d’exemples de bones pràctiques en arquitectura.
A la segona taula vam parlar de com hem d’aconseguir conscienciar tant als professionals com a la societat que el model de construcció que hem tengut fins a dia d’avui ha quedat obsolet, basta dir que l’any 2006 es van construir a Barcelona 136.000 vivendes i l’any 2014 se’n van construir 3.800.
És evident, que el model a seguir no és aquest, sinó que hem d’optar per un model de construcció sana i sostenible, que defensi l’equilibri entre l’ésser humà i la natura, que tengui en compte que els recursos que tenim són limitats, que revisi les pautes de creixement econòmic, que cregui en altres formes de consum i intercanvi, un model on siguin les persones que estiguin al servei de la terra i no a l’inrevés.
Per tant, queda clar que aquests anys de boom econòmic s’ha construït tot el que s’havia de construir, ara el que ens toca és rehabilitar i reconstruir, sobretot perquè moltes d’aquestes vivendes ja construïdes estan fetes amb anterioritat a les darreres normatives, que intenten encaminar-nos cap a un model energètic més sostenible i eficient.
Taula 3: Models d’arquitectura autogestionada i participativa.
A la tercera taula vam parlar de l’arquitectura com a eina de transformació social, alguns col·lectius com la cooperativa La Col, Base-A, Ressó o BAM ens van mostrar projectes on, a més dels valors de la bioconstrucció, destaca la voluntat de treballar amb la societat, ja sigui amb els veïns del barri en el projectes urbans o amb tota la comunitat en el cas dels projectes de cooperació a l’estranger, per exemple.
En tots aquests projectes la finalitat no és tant l’edifici en sí, sinó el procés d’aprenentatge durant la seva construcció. Són projectes on la participació de la comunitat és importantíssima, això fa que aquesta senti que allò és realment seu, s’impliqui en el procés de projecte i es preocupi pel seu posterior manteniment.
Taula 4: Progrés, tecnologia, industrialització i innovació de materials i processos naturals.
Finalment, la darrera taula ens va donar algunes pinzellades de com la bioconstrucció està també al dia pel que fa a innovació i industrialització de materials i processos constructius, sempre respectant però el principi de precaució envers la salut.
Dins el mercat ara ja podem trobar panells prefabricats fets amb palla, blocs de terra comprimida, blocs de cànem i calç, i molts altres materials i sistemes constructius que són respectuosos amb el medi ambient i que no suposen cap perjudici per la nostra salut.
La conclusió que hem tret del Congrés és que a Espanya, en comparació al nord d’Europa, encara falta molt camí per recórrer, tot i que hi ha gent fent feina en aquest sentit, falta molta conscienciació per part dels tècnics i també per part dels usuaris.
Però el que està clar és que el camí a seguir és aquest, les xifres ens demostren que el model econòmic i de construcció que hem seguit fins ara són totalment insostenibles, per tant, toca canviar hàbits, pensaments i costums, i optar per un model més auster, més respectuós, més sa, més sostenible i més eficient.