DEFINICIÓ: El cob, paraula que prové de l’anglès, o paret de mà, en català, és un material de construcció format principalment per una mescla d’argila i palla que es va compactant al terra, i quan la massa té la consistència i homogeneïtat suficients es van aixecant i modelant les parets. Per tant, a nivell de components el cob és similar a la tova, amb la diferència que no es compacta formant blocs; i a nivell de tècnica constructiva és similar a la tàpia, amb la diferència que no es compacta dins un encofrat. Aquests murs monolítics de terra de 50 cm de gruix es van aixecant i deixant assecar en tirades de 60 cm d’alçada, i una vegada acabats es fan les obertures corresponents.
ORIGEN: El cob és un material de construcció molt antic, existeix des dels inicis del Neolític i fou molt utilitzat durant la prehistòria. És originari de Gran Bretanya, però se’n troben exemples a tot el món. Així com la tàpia i la tova són característiques de climes més secs i assolellats, la construcció amb cob és més pròpia de climes humits.
CARACTERÍSTIQUES:
– Gran inèrcia tèrmica: La terra té una gran capacitat d’emmagatzemar calor i cedir-lo posteriorment, és el que coneixem com a inercia tèrmica. Això permet atenuar els canvis de temperatura externs, mantenint una temperatura interior agradable.
– Bon comportament acústic: Els murs de terra transmeten malament les vibracions sonores, de manera que es converteixen en una barrera eficaç contra el renou.
– Transpirable i higroscòpic: La terra és un material per naturalesa transpirable, per tant, els murs de terra permeten la regulació natural de la humitat interior de la vivenda, evitant que apareguin condensacions.
– Baix impacte ambiental: La terra que forma el cob s’obté localment, evitant problemes com la deforestació o la mineria extractiva que impliquen altres materials, a més de l’estalvi en transport. A l’utilitzar-se en cru s’evita la despesa energètica de la cocció i, a més, és totalment reciclable, si s’enderrocàs la vivenda el material podria ser integrat altra vegada a la natura.
– Resistència a agents externs: Tot i els materials dels que es compon, el cob es manté perfectament ferm en climes humits i plujosos.
– No inflamable i inert: La terra és un material que no s’incendia, no es podreix ni rep l’atac d’insectes.
– Mà d’obra i temps: La construcció amb terra en general, però especialment el cob, requereix un major esforç i implicació per part dels constructors que en una construcció convencional.
EXEMPLES: Com hem dit a Gran Bretanya és on podem trobar més exemples de construccions de cob, en podem trobar al Regne Unit, especialment a Devon i Cornualles, també en podem trobar a Gal·les, tant a la Vall de Glamorgan com a la Península de Gower, i també a Irlanda del Nord, a la badia de Donegal de l’Ulster.